Revetlla de Sant Joan
Sant Joan
La nit de Sant Joan és una de les nits més màgiques i la més curta de l'any, ja que se celebra el solstici d'estiu. La nit del 23 de juny marca l'inici de totes les festes estivals, és nit de revetlles, de fogueres, coques i bruixes. La nit de Sant Joan precedeix al dia festiu, dia més llarg de l'any en que se celebra Sant Joan. Hi ha una força tradició molt arrelada per tots els pobles de Catalunya i hi conflueixen costums pirinenques i mediterrànies, cèltiques i romanes, paganes, cristianes i laiques, rurals, urbanes i ancestrals. Als anys 70 Sant Joan es va proclamar la diada nacional dels Països Catalans, per la comuna tradició de les fogueres: cada any, colles de marxaires porten -com la torxa olímpica- la flama encesa en una foguera al cim del Canigó de poble en poble, per abrandar les fogueres de moltes viles i ciutats. Aquesta és una nit de falles, fogueres i petards. És costum fer fogueres individuals, familiars i col·lectives, hom fa les fogueres davant de casa seva amb llenya o trastos vells recollits pels més petits que s'ho passen d'allò més bé. Sembla que abans, dins del nucli urbà de la ciutat, no s'encenien fogueres per por que provoquessin incendis. Avui en dia tot està més controlat i s'ha de demanar permisos a l'ajuntament respectant tot un seguit de normes com ara que les fogueres han d'estar com a mínim a 15 metres de façanes, vehicles o mobiliari urbà. Les fogueres i el foc estan relacionats amb les bruixes i, per tant aquesta és una nit màgica i d'embruixos. Les bruixes celebren rituals als cims de les muntanyes amb herbes miraculoses per tal d'atraure la fortuna o aconseguir amor.
Els carrers es guarneixen de festes per anar a ballar fins que surti el sol i és tradició menjar coca de Sant Joan. Antigament, les coques eren obligadament circulars i amb un forat al mig evocant algun ritu solar. Posteriorment en establir-se les pastisseries, les coques van millorar la seva qualitat i van ser endolcides amb diferents fruites confitades i eren molt llargues. |